Aquest es el meu avi, l'Esteve Viñolas i Oms a Troyes, al 1916. Tenia 25 anys.


L'origen del nostre ofici de rellotger, que pertany al Ram del Metall, l'haurem de situar molt lluny de Canet de Mar, concretament a França, a la regió de l'Aube i a la ciutat de Troyes que està situada a 158 km al sud-est de París.

Allà hi marxà l'avi Esteve amb una carta de referències escrita en correcte francès per la casa "Jover, Serra y Cía", el 7 de novembre del 1913.

Ell era un especialista en el muntatge de màquines tèxtils. Va anar a treballar a la "Société Générale de Bonneterie" de Troyes. Muntàven les conegudes màquines "Cotton". Eren temps de la Belle Époque, on fins i tot les setmanades es cobraven en monedes d'or.

En aquesta rellotgeria de Troyes situarem els inicis dels treballs que com a rellotger, l'avi Esteve hi feia. Situada al centre de Troyes, a la rue de la République nº 2,  cantonada amb la rue del Théatre. Els primers despertadors i rellotges de paret foren reparats en aquest entorn.

Això va durar pocs mesos, doncs l'agost del 1914 Alemanya declarava la guerra a França, i les coses canviàren ràpidament.



El meu pare Ramon Viñolas i Fulladosa.

Mecànic de tota la vida, operari treballador en diferents fàbriques com a especialista en la reparació de maquinària tèxtil. Temps durs els que va viure, com molta gent a qui els va agafar la guerra pel mig.

Als seus quinze anys va entrar a treballar en qualitat d'aprenent a la indústria la qual ens referirem. Un aprenent no pas neòfit del tot, puix que tenia antecedents mecànics a la família tal i com hem dit abans. Ell mateix feia més d'un any que practicava i es movia pel taller d'un centre docent; per tant, coneixia bé les eines i per a què servien.

Aquí el podem veure de jovenet al centre de la imatge, a la part del darrera, recolzant la mà damunt en Josep Rovira i Fors. Eren els alumnes del taller de l'E.T.P de Canet de Mar, amb el Professor Sr. Torrent.  

 

A finals dels anys quaranta, en Ramon, compaginava igual que l'avi Esteve, els seu treball a les fàbriques tèxtils amb l'ofici de rellotger. Ell, durant molts mesos aprenia l'ofici de rellotger de la mà d'un rellotger d'Arenys. Treballava a deshores, a les nits, o quan podia. De miques en miques i sumant hores i dies de taller, va forjar el seu ofici i la seva passió per les màquines del temps. Els Rellotges.

En aquestes imatges, podem veure el primer aparador de la botiga. Era a la casa de la familia, situada al  carrer de la Font, 23 de Canet de Mar, l'any 1954. La següent imatge és de l'any 1960, l'aparador ja era més farcit de corretges, rellotges de polsera i despertadors. Finalment una imatge de finals dels seixanta.

Carnet d'en Ramon Viñolas, agremiat al  Gremi de Rellotgers de Barcelona. Any 1955.

Explicar en aquest context, les vivències, anècdotes i experiències viscudes com a rellotger del meu pare Ramon, seria quasi impossible. Va realitzar treballs i restauracions molt importants, de les que fins i tot avui en dia serien d'una complicació i cost molt elevades. (Aquestes restauracions importants de rellotges, les anirem afegint en aquesta web, seguint els seus propis esquemes i dibuixos de cada una d'elles).

Sobretot a ell, li dec el que sóc. Forjar un rellotger requereix moltes i diverses aptituts, tant personals com profesionals. També les anireu veient.

Jo sóc en Josep C. Viñolas Subirana, rellotger d'ofici, fill d'en Ramon Viñolas i la Dolors Subirana. 

Des de petit,  ja remenava dins les desferres dels despertadors i rellotges grans del taller de casa. Els pinyons i les rodes eren part de les joguines habituals. Recordo les meves primeres feines d'aprenent. Netejava les caixes, carrures, armis.., és a dir, les parts externes dels rellotges. Les netejavem i poliem, d'una manera que avui en dia, en diriem "rudimentària". Més endavant, forent els despertadors. Els " Alba, Peter, Cid, Blessing, Jaz, Europa, Oris, Swiza (els famosos Swiza 8 i 10..), Cyma, i tants altres...".

Els rellotges de pared, eren mès complicats. Des de el més sencills sensa soneria i d'una sola clau, pasant pels d'hores i mitges, cú-cú, carillons.

Sempre sota l'atenta mirada d'en Ramon, anava aprenent els secrets de les màquines. Recordo com a part fonamental de l'aprenentatge, els llibres de rellotgeria que ell utilitzava i que hem feia estudiar. Ara els guardo amb molta cura i estima.

Recordo que als meus catorce anys vaig desmontar per primer cop un rellotge de butxaca amb escapament de "Cilindre" . Era un Lepine de l'any 1900. Els calibres de polsera habituals en els anys setanta, els Felsa, Cortèbert, ETA, FHF, Buren, els sencils BFG, FE, ST, els  fantàstics UT i AS, sobretot el 1130, etc.., vàren marcar tota una època.

Els calibres de "MARCA" com els "Omega, Cyma, Universal Gèneve, Zenith, Favre-Leuba, Certina, Zodiac, Helvetia, per anomenar alguns dels més coneguts en aquells moments", es diferenciaven i molt, dels calibres base més estàndars. Amb aquests tot era més fàcil, tot enqueixava a la perfecció, i l'afinament final era molt bó.

 

En acabar el batxiller i la selectivitat i amb una base molt consolidada com a rellotger, acordàrem el meu pare i jo que entraria a l'Escola Oficial de Rellotgeria. I és en aquest punt, on li vull retre un homenatge molt especial, doncs per aquest motiu, la meva vida profesional va cambiar radicalment.

 

L'Escola Oficial de Rellotgeria a Barcelona.

Institut Politècnic Verge de la Mercè, on hi ha el Departament de Micromecànica i Rellotgeria
Institut Politècnic Verge de la Mercè, on hi ha el Departament de Micromecànica i Rellotgeria
Una de les aules de Micromecànica. Al fons de la imatge, podem veure l'amic i Cap del Departament de Micromecànica, el  Mestre Rellotger Sr. Josep Matas impartin clase.
Una de les aules de Micromecànica. Al fons de la imatge, podem veure l'amic i Cap del Departament de Micromecànica, el Mestre Rellotger Sr. Josep Matas impartin clase.

Recordo molt bé aquells anys a l'Escola de Micromecànica. Els professors suïssos Mns. Lecoultre i Jean Jaques Tourbán, grans teòrics i Mestres rellotgers. Els professors Eduard Farré i Josep Matas. Però el que debò deixa una petjada inesborrable, va ser el Professor Rellotger Ramon Beseràn. Extraordinàri rellotger i millor persona. Malauradament ja no està entre nosaltres.

Si a tot això hi afegim els companys de promoció excepcionals que vaig tenir, en "Koldo" José Luís Cid, l'Ana Mª Catalan i en Pere Figueres (que avui son grans rellotgers profesionals), puc afirmar que ningú pot tenir un millor equip i que vaig tenir la gran sort de compartir-lo. A més, tots ells són grans persones.

L'actual Director del Departament de Micromecànica, és el Mestre Rellotger Sr. Josep Matas, títol otorgat per l'Institut WOSTEP (Watchmakerrs of Switzeland Training and Educational Program),  de Neuchâtel a Suïssa. Ell va sortir titulat uns anys abans que jo, i ja es va quedar a l'Escola com a professor. 

En aquesta imatge i d'esquerra a dreta, podem veure els Professors Srs, Matas, Farré i Beseràn, durant la restauració del rellotge Astrònomic de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona.

Aquest rellotge, que encara avui el podem visitar, es troba a la Reial Acadèmia, a la Rambla de Barcelona nº 115.

El va construïr un important rellotger Suís que va viure molts anys a Catalunya. Es tracta del Gran Rellotger Alberto Billeter, nascut a La Chaux-de-Fonds. El va construïr durant la dècada 1859-1869.


Menció especial per el Professor Eduard Farré, un dels més grans rellotgers que conec. Ha escrit nombrosos llibres de rellotgeria, molt especialitzats i temàtics. (veure l'apartat de bibliografia).

"El Rellotge Català", un dels seus últims llibres.


Després de vint anys d’estudi, l’antiquari Jaume Xarrié i el professor de rellotgeria Eduard Farré presenten el llibre El rellotge català, una obra de síntesi, rigorosa i profundament didàctica, sobre la història de la rellotgeria de Catalunya. 

En aquestes imatges podem veure el Professor Farré, al costat d'un jove aprenent de rellotger a qui li ensenyo i transmeto tots el meus coneixements. 

Estan fetes a l'Escola Oficial de Rellotgeria IES La Mercè, l'any 2013.

Actualment l'Eduard Farré és el vice-president de la Societat Catalana de Gnomònica. Societat dedicada a fomentar l'estudi dels rellotges de Sol i dels instruments relacionats amb la mesura del temps en el àmbit del Països Catalans, amb seu a l'Escola de Rellotgeria.

Aqui teniu la seva web:

http://www.gnomonica.es






     Rellotge de Sol a Canet de Mar

Durant aquells anys a Barcelona i tenint en compte que les classes eren en horari de tarda-vespre, aprofitava els matins per a treballar.

Ho vaig fer a l'Industrial Martí de Rellotgeria (una gran empresa). També vaig treballar de rellotger a l'empresa HORACONTROL, que tenia les marques "Favre-Leuba" i "Helvetia" i a l'empresa del  Sr. Mario Carrillo, que tenia  les marques "Miramar", "Alfex" i "Grovana".

 

Un cop acabada l'especialitat i amb el Títol a la butxaca, recordo les estades a les firmes Omega de Biel/Bienne i a la manufactura Incabloc de La Chaux-de-Fonds. 

Però recordo especialment el Museu Internacional de Rellotgeria "L'Homme et le Temps", també a la Chaux-de-Fonds. A les següents imatges podeu observar aquest museu i l'impresionant taller de restauració que hi ha dins. Actualment seguim mantenint un estret contacte, sobretot amb el tema de peces i documentació de rellotges antics.

LA NOSTRA BOTIGA

L'any 1987 vàrem reformar la botiga antiga. Quan el meu pare es va jubilar, jo vaig agafar el negoci familiar amb gran il·lusió. La reforma va ser integral, tant a la botiga, com dins dels tallers.

En aquesta imatge hi apareixem el meu pare i jo, pocs dies després de la innauguració del nostre nou establiment. 

 

ACTUALITAT. COM GAUDIR D'AQUEST OFICI. L'ENSENYAMENT

Un jovenet aprenent de rellotger, amb un rellotge de la seva col·lecció particular, CIRCA 1670.

 

Es un rellotge de construcció italiana de ca. 1670, amb frontis de llautó de tipus anglès. Una sola agulla de llautó (no n'hi falta cap, perquè no era suficientment precís com per dur-ne dues) Escapament de roda Catalina i paletes amb pèndol curt (cua de vaca). Soneria de mitges i repetició d’hores sobre contadora. Anònim.

Soneria del tipus ITALIANA  (consisteix en que en les sis primeres hores toca la hora que marca el rellotge, i a les set, toca una campanada, a les vuit, dues campanades… Fins arribar a les dotze que sonen sis campanades. D’aquesta manera es gasta menys corda i té l’avantatge que es mes fàcil de contar sense equivocar-se). En aquest cas, també ens repeteix la hora.

Aquest rellotge el  vàrem Restaurar ens els tallers de casa, on aquest xicot, fa el seu aprenentatge.

En aquestes imatges superiors podem el podem veure:  un futur RELLOTGER PROFESSIONAL en acció, en un procés de restauració i poliment dels metalls de l'antic rellotge que ja hem esmentat.

També el podem veure en una visita a l'Escola Oficial de Rellotgeria, única a Espanya i ubicada a Barcelona.

Ja situats a l'any 2016, podem veure aquest rellotger excepcional en el seu actual taller renovat, al costat del seu torn.

 

Abril 2016. Visita MUSEU BREGUET a Paris

EL PRIMER CRONÓGRAFO DE LA HISTÓRIA

Aquest es possiblement el primer cronògraf de la història.

Va ser descobert a començaments de l'any 2013 en una subhasta de guardatemps antics.

Es tracta del compte-tierce de Louis Moinet, construït per aquest genial rellotger francès durant els anys 1815 i 1816

Aquest moviment, oscila a 216.000 alternàncies/hora (30 Hz), una frecuència inimaginable en aquella època - no seria superada fins 100 anys desprès per el Mikrograph de Heuer amb les seves 360.000 alternàncies/h-. Li proporciona una presició de 1/60 de segon.

Les seves diferents esferes, totalitzen segons, minuts, hores i l'agulla central totalitza 1/60 de segon.

 

 

 

Este es posiblemente el primer cronógrafo de la historia.Fue descubierto a principios del año 2013 en una subasta de guardatemps antiguos.

Se trata del compte-tierce de Louis Moinet, construido por este genial relojero francés durante los años 1815 y 1816.

Este movimiento, oscila a 216.000 alternancias / hora (30 Hz), una frecuencia inimaginable en aquella época - no sería superada hasta 100 años después por el Mikrograph de Heuer con sus 360.000 alternàncies/h-. Le proporciona una precisión de 1/60 de segundo.

Sus diferentes esferas totalizan segundos, minutos, horas i la aguja central contabiliza 1/60 de segundo.