RELLOTGERIA EN GENERAL

AUBERT, DANIEL. Montres et Horlogers Exceptionnels de la Vallée de Joux. Volume I. 1993. Editorial Simoninn, Antoine. Neuchâtel.

AUBERT, DANIEL. Montres et Horlogers Exceptionnels de la Vallée de Joux. Volume II. 1997. Editorial Simoninn, Antoine. Neuchâtel.

BACHELIN, AUGUSTE: L'Horlogerie Neuchâteloise. Editorial Attinger Trères, 1888. Neuchâtel.

BAILLIE, G.H : Watchmakers and Clockmakers of the World. London 1947. (2nd edition). 

BELDA GONZÁLEZ, PEDRO-GERMÁN: Manual de Relojería. Editorial Xandró.

BOU, CONCEPCIÓ - EDUARD FARRÉ OLIVÉ i altres (2004): Rellotges de sol de Catalunya. Ed. Efadós.

CH.A.REYMONDIN - MONNLER, G. - JEANNERET, D. - PELARATTI, U. Theory of Horlogy . Editorial Swiss Federation of Technical Colleges. (anglès, francèsi alemany)

COLLECTIONS DU LOUVRE ET DES MUSÉES PARISIENS. Montres émaillées des XVIIe et XVIIIe siècles. La Chaux-de-Fonds. UBS et Musée d'Horlogerie. 1970.

DANIEL BARQUERO, JOSÉ: Enciclopedia del Reloj de Bolsillo. Amat Editorial

DANIEL BARQUERO, JOSÉ: Todo sobre los Relojes de Bolsillo. ISBN: 9788497352505. Amat Editorial

DANIELS, GEORGE (inventor escapament Daniels): Watchmaking. Editorial Philip Wilson Publishers Limited. (anglès).

DE CARLE, DONALD: Manual Práctico del Relojero. José Montesó EDITOR1950

DE VECCHI, PAOLO: Relojes de Pulsera. Editorial Susaeta.

ECHEVERRÍA, JOSÉ MIGUEL: Coleccionismo de relojes antiguos. Editorial Everest.

HANSERMANN, MARTIN: 1001 Relojes de Pulsera. Editorial Parragon 2007.

FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (1985): Temps i rellotges. Barcelona: Ed Fundació Caixa de Pensions. Reed. i Trad.: Tiempo y relojes. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1986; La Coruña: Casa de las Ciencias, 1987

FARRÉ OLIVÉ, EDUARD i CARME SEGURA (1989): 24 rellotges i altres instruments per a la mesura del temps. Barcelona; Ed. Graó

FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (1990): Los canteiros y el reloj de sol. Barcelona: Editado por Roca Radiadores, S.A.

FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (1994): El astrolabio. Instrumentos astronómicos hispano árabes. Barcelona: Editado por Roca Radiadores, S.A.

HUMBERT, BERNARD: El Cronógrafo. Editorial Scriptar.

HUMBERT, BERNARD: Modern Calendar Watches. (reedició de 1954). Editorial Simonin. (anglès).

FAESSLER, F: Pierre Jaquet-Droz et son temps. Editorial Courvoisier 1971. La Chaux-de-Fonds, Le Locle.

JENDRITZKI, HANS: Manual Suizo del Relojero Reparador. Editorial Scriptar.

LANDES, DAVID S.: Revolución en el Tiempo. Editorial Crítica.

LASSANSSOIS, JEAN: El Mundo de los Relojes. Editorial Ultramar Editores,1996

LECOULTRE, H. i JIMÉNEZ, A. : Manual de Relojería Electrónica y de Cuarzo. Ediciones CEDEL. 1978

SEGURA, CARME i EDUARD FARRÉ OLIVÉ (1999): Gràcia, a l'ombra dels seus rellotges. Barcelona: Ed. Taller d'història de Gràcia.

SEGURA, CARME - EDUARD FARRÉ OLIVÉ - ESTEVA CAMPS (2001): Les Places de Gràcia, Homenatge a Josep Buch. Barcelona: Ed. Taller d'Història de Gràcia.

SCHOENBERG, GUSTAV: Relojes Eléctricos. Ediciones Rede. 1964

XARRIÉ, JAUME - EDUARD FARRÉ OLIVÉ (2008): El Rellotge Català. Ed. Efadós.

GRANS RELLOTGERS

Alberto Billeter

Biografia

1815  Neix a La Chaux-de-Fonds (Suïssa).

1832  Comença a introduïr-se en el mòn de la rellotgeria.

1840  Construeix el rellotge Astronòmic del Museu d'Art i de Història de Neuchâtel             (Suïssa).

1846-1850   Viu a Itàlia.

1850  Ve a viure a la Vil·la de Gràcia (Barcelona).

1854-57  Construeix el rellotge Astronòmic del Congrès dels Diputats de Madrid.

1859-69  Construeix el Gran Rellotge Astronòmic.

1862  Construeix el rellotge del campanar de Gràcia

1864  Construeix el rellotge que dona nom al Passatge del Rellotge de Barcelona.

1865   Construeix l'actual rellotge de la Catedral de Barcelona.

1867   Publica un llibret titulat "El Tiempo Medio".

1877   Exposa el Gran Rellotge Astronòmic a la Universitat de Barcelona.

1880   Marxa de Barcelona per anar a París.

1888   El seu Gran Rellotge Astronòmic, guanya una medalla d'or a l'Exposició    Universal de Barcelona. Finalment s'instala a la Reial Acadèmia de les Ciències.

1895   Mor a La Chaux-de-Fonds. (Suïssa).

Bibliografia

BILLETER, ALBERTO : El Tiempo Medio. Gracia, Barcelona 1867

FARRÉ, EDUARD : La obra maestra de Alberto Billeter. "Dynamic Cronos Magazine". Nº 7. Nov-Dic 1990, p. 50-54.

FARRÉ, EDUARD: El Reloj de la Catedral de Barcelona. "Dynamic Cronos Magazine" nº 9, Mar-Abr 1991, p. 92-68.

FERNÁNDEZ DURO, CESÁREO: Disquisiciones Náuticas, vol. IV: Los ojos en el Cielo. Madrid 1878.

FONTSERÉ, EDUARD: L'hora oficial de Barcelona. "D'Ací d'Allà", desembre 1921.

JARDÍ BORRÀS, RAMON: El Reloj Billeter de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Barcelona: Memórias de la Real Académia, 1960

MONTAÑÉS FONTENLA, LUÍS: Alberto Billeter, un artífice casi olvidado. "Cuadernos de Relojería", nº 11, abril 1957, p. 61-68.

MONTAÑÉS FONTENLA, LUÍS.: El Reloj de las Cortes y otras obras de Alberto Billeter. "ABC". 19/10/1960. Reed. en: Relojes olvidados. Madrid 1961, p. 93-96. Reed. en: Relojes españoles. Madrid 1968, p. 141-148.

MONTAÑÉS FONTENLA, LUÍS: Desde hace un mes funciona de nuevo el reloj planetario de Alberto Billeter en el Congreso de los Diputados. "Iberjoya", nº 8, enero 1983, p. 57-59. Reed. en: "La Rueda Catalina". Madrid-Valencia 1983, p. 145-149.

ONTALVA, JUAN JOSÉ: Descripción técnica del reloj de Billeter (1857). "Iberjoya", nº 8, enero 1983, p. 60-66. Reed, en: La Rueda Catalina.Madrid-Valencia 1983, p. 150-162.

EL PRIMER CRONÓGRAFO DE LA HISTÓRIA

Aquest es possiblement el primer cronògraf de la història.

Va ser descobert a començaments de l'any 2013 en una subhasta de guardatemps antics.

Es tracta del compte-tierce de Louis Moinet, construït per aquest genial rellotger francès durant els anys 1815 i 1816

Aquest moviment, oscila a 216.000 alternàncies/hora (30 Hz), una frecuència inimaginable en aquella època - no seria superada fins 100 anys desprès per el Mikrograph de Heuer amb les seves 360.000 alternàncies/h-. Li proporciona una presició de 1/60 de segon.

Les seves diferents esferes, totalitzen segons, minuts, hores i l'agulla central totalitza 1/60 de segon.

 

 

 

Este es posiblemente el primer cronógrafo de la historia.Fue descubierto a principios del año 2013 en una subasta de guardatemps antiguos.

Se trata del compte-tierce de Louis Moinet, construido por este genial relojero francés durante los años 1815 y 1816.

Este movimiento, oscila a 216.000 alternancias / hora (30 Hz), una frecuencia inimaginable en aquella época - no sería superada hasta 100 años después por el Mikrograph de Heuer con sus 360.000 alternàncies/h-. Le proporciona una precisión de 1/60 de segundo.

Sus diferentes esferas totalizan segundos, minutos, horas i la aguja central contabiliza 1/60 de segundo.